De la «massa» a l’audiència activa

L’omnipotent Teoria de l’Agulla Hipodèrmica ha quedat obsoleta amb la connexió de la societat a la xarxa. Poden prendre força altres velles teories com la de l’Agenda-Setting, però reduir el poder transformador de les noves tecnologies és un error. De la mateixa manera que ho és ignorar els poders de l’audiència activa. Assumir que els ciutadans només disposem d’informació «manipulada» i presentar-nos com a víctimes d’una conxorxa en una distopia és acceptar una derrota abans de començar a jugar. Ahir qüestionava la forma amb la que alguns  intenten construir relats alternatius per interpretar esdeveniments clau del món actual. No entrava en qüestions de contingut, simplement eren crítiques a nivell formal. Crítiques que apuntaven a que la manca de rigor és pot convertir en un element perniciós a l’hora d’intentar crear nous concensos. I es que les anomenades xarxes socials s’han convertit per a molts en la porta d’entrada a un món desconegut, un condicionant que té conseqüències dràstiques a l’hora d’aprofitar el poder de les xarxes (és una qüestió d’èpica i lírica). Facebook i Twitter (l’èpica) no són les eines adecuades per a construir nous concensos,  perquè els matisos (lírica) són imprescindibles per reproduir una realitat polièdrica; però per poder matisar es necessari contextualitzar abans.  L’amença del relat únic, encara que de vegades es presenti com un relat plural i alliberador, és el  primer problema que cal superar per poder completar el cicle i aconseguir que les discussions a la xarxa transformin l’entorn:  Más allá del interés de los medios, el hecho es que la dupla Facebook-Twitter ha ganado millones de usuarios y sin duda, erosionado el rol político de los blogs. Las consecuencias no son menores. El movimiento del 15M, los famosos «indignados» españoles, seguramente sea la primera movilización realmente articulada en torno a Twitter y los «libros de caras». La falta de los hábitos mismos de la deliberación virtual, comunes y profundos en movimientos como el tunecino o el egipicio, se materializó pronto en la incapacidad para traducir la adhesión de centenares de miles de personas en algo tan simple como una plataforma reivindicativa común. Formado en su mayoría por jóvenes universitarios de clase media, mimado por la prensa y cortejado por influyentes políticos y comunicadores, el movimiento español adoleció, al final, de la misma incapacidad que el noviembre francés para ir más allá de lo expresivo y traducirse en un programa concreto capaz de transformar el entorno. (El poder de las redes)

Al final entre una opinió anònima i descontextualitzada i un troll no hi ha gaire diferència.