En les darreres entrades proposava una definició de comunitat on era necessari el «ciment social» o «fraternitat». Catalitzadors perquè una comunitat pugui perdurar en el temps i desenvolupar la seva identitat de manera natural. Tot i així en aquestes primeres aproximacions teòriques a l’etnografia virtual he descobert autors que abogàven per prescindir d’aquest «sentiment humà suficient» que deia Rheignold, com Jan Walls.
Jan Walls en un ensayo sobre redes globales procuró subdividir la comunidad en dos grupos, los que están «enfocados a la relación» y los que están «enfocados a la tarea». Esta subdivisión sólo proporciona una idea acerca de grupos particulares de usuarios más bien que de las conexiones entre usuarios y apenas si responde a la concepción de comunidad de Calhoum.
Aquest paràgraf de Jones serveix per recordar que les comunitats virtuals són alguna cosa més que usuaris de la xarxa que comparteixen elements formals, com per exemple tenir perfil a un llibre de cares. Ja que els usuaris de Facebook no tenen una identitat com a comunitat… Les característiques que comparteixen? que són usuaris dels mateixos serveis que ofereix una empresa. Per això Jones, igual que Rheignold s’esforça per subratllar i destacar la necessitat d’identificar alguna cosa més que «tasques» per poder localitzar les comunitats reals. Veuen que hi ha una essència.
Tot i així també altres autors com Foster parlen de Gemeinschaft i Gesselchaft en les seves aproximacions, prescindint d’aquest ciment social-fraternitat i tornant a les subdivisions de Walls. En aquest sentit crec que en més d’una ocasió autors com Walls o Foster amb les seves subdivisions acaben fent referència a la nètica o a característiques més pròpies de conceptes com el de Societat Xarxa, que no pas de l’objecte d’estudi: les comunitats virtuals.
Fins hi tot l’article sobre etnografia virtual de monografias.com proposa la següent aproximació a la definició de comunitat virtual:
Conjunto de personas unidas por un interés común que se comunican entre sí mediante computadoras e interactuan en forma relativamente continuada a lo largo del tiempo siguiendo una serie de reglas preestablecidas.
Ja ho diuen, «les cultures (comunitàries) no es creen amb un manual, sinó amb converses sostingudes en el temps per gent que les disfruta i les viu». Aquest element és indispensable per generar confiança, un dels valors més preuats pels membres de les comunitats virtuals, i per això cal ciment social, fraternitat o Rock’n’Roll