Les mobilitzacions que van tenir lloc el 15 d’octubre són un fenòmen extremadament interessant que es pot introduir al debat i reflexions sobre la ciutat global, els no-llocs o la transnacionalitat. Seguint amb la idea de Sassen, mobilitzacions com les del 15O es poden interpretar com una mostra del paper que juguen les ciutats globals com a espai de confrontació. És un tema complex en el que hi ha diferents actors, per això intentaré centrar-me en una qüestió principal: El 15O es promocionava com una revolta internacional (hi ha un pes significatiu de l’Estat-nació en l’imaginari), diferents ciutats connectades per protestar contra un «enemic global». La qüestió és: Quina és la naturalesa d’aquesta resistència i quina connectivitat té amb «l’enemic global»?
kozzak
No-llocs i ciutats globals
Algunes persones encara conceben la idea de ciutats globals com Sassen l’entenia als anys 80 o quan va escriure Una sociología de la globalización, i això fa que es generin debats al voltant de les característiques que han de complir les ciutats per adquirir aquest status. Cal tenir en compte que amb 20 o 30 anys i el desplegament de la societat xarxa, el concepte de Sassen ha evolucionat, i per això, 30 anys després d’escriure el seu conegut assaig, la mateixa Sassen torna a abordar públicament la qüestió de les ciutats globals.
Xarx@cracia
Fa pocs dies a Girona es va celebrar un acte al que m’hagués agradat molt poder assitir: Xarx@cracia, nous paradigmes de participació ciutadana en xarxa. Una taula rodona organitzada per LABFàbrica i inclosa dins del festival VAD. Per resumir el contingut d’aquesta interessant activitat adjunto un fragment de la descrició:«Ens plantegem conèixer i xerrar sobre … Read moreXarx@cracia
El naixement del subjecte transnacional
Després d’un intens debat a la UOC (no us puc convidar a seguir-lo perquè les aules són privades), decideixo exposar (en públic) perquè considero que la pràctica social de la transnacionalitat és una característica de la societat xarxa. Les xarxes sempre han existit, tal i com apunta Fitjof Capra, qualsevol lloc on hi ha vida hi ha xarxes. Però mai fins ara havien aconseguit caracteritzar la societat. Mai fins l’arribada de La Societat Xarxa. Amb l’aparició de les xarxes distribuïdes (Baran) i les possibilitat dels nous models organitzacionals apareix el concepte de transnacionalitat (com a pràctica social) . Neix l’individu transnacional.
L’esquerda digital: Exclusió i apropiació. La tecnologia com agent de canvi social
Quan es parla de l’esquerda digital (digital divide) es fa referència a la separació o no-conexió entre persones, comunitats, estats o països i el que es coneix com a Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), i per extensió als processos i disponibilitat d’infraestructura, accessibilitat i sobretot habilitats per conectar-se a la xarxa.
Read moreL’esquerda digital: Exclusió i apropiació. La tecnologia com agent de canvi social