Quan PxC va entrar a l’Ajuntament de Salt es va fer un llarg silenci. Tots pensàvem que ja no hi havia marxa enrere, que el discurs populista es solidificava sobre una societat desgastada per la crisi i un elevat índex d’immigració. Preocupava veure com prendria forma un discurs xenòfob, que es servia de tensions acumulades, per treure rèdit dels seus objectius (siguin quins siguin). Afortunadament però quan vam poder posar cara i ulls als regidors que van aconseguir entrar a l’ajuntament, la gran majoria vam suspirar alleujats. Què es podia esperar de personatges tant contradictoris i qüestionables com aquests? El ridícul ha tornat a portar a la formació a primera línia informativa, i evidentment ha fet les delícies d’alguns. Abans que els indesitjables de sempre, que s’autoanomenen tertuliants, masteguin la noticia entre baves i dogmes, només dir que això és el millor que podia passar-nos. Que individus com aquests entréssin a un Ajuntament i es descobríssin: Passar del populisme del discurs a la ineficàcia de la realitat. Dels rumors malèvols «Els negres se’ns colen a la cua d’espera del CAP» a boniques paraules: «El meu novio és del Camerun». Passar de la xenofòbia al ridícul.