«Esta es la historia de una sociedad que se hunde y que mientras se va hundiendo no para de decirse: Hasta ahora todo va bien, hasta ahora todo va bien, hasta ahora todo va bien… Lo importante pero no es la caída, sino el aterrizaje». El Odio (1995). / Últimament estan agafant força els arguments que senyalen la xarxa amb por, que diuen que és l’entorn propici per fomentar l’odi (les webs de l’odi). Algunes fins hi tot parlen de la necessitat d’una llibertat controlada des de les seves tribunes: «Internet goza de la idea generalizada de que es el imperio de la libertad, olvidando lo que sabemos desde hace más de dos mil años: que la libertad, sin control, es puro libertinaje». /Aquests arguments provenen d’alguns dels estandards opinatius dels mass media, especialment dels que han rebut pals, i fins i tot atacs directes, per les seves tesis o arguments. / Genís Roca, convidat expressament a una tertúlia de ràdio per parlar sobre la relació entre moviments socials i formes d’organització a la xarxa, intentava explicar que: «Quan ets només observador del fenòmen digital pot semblar-te pervers. Només quan no hi participes»./ No defenso els espais que inciten a l’odi, evidentment. Però dir que «internet és un espai on es fomena l’odi i tothom s’empara en l’anonimat» no és ni ser honest, ni tampoc proposar una bona definició. Potser cal plantejar-se què genera l’odi realment (Ignorància > Por > Odi). Aquest líders d’opinió només estan a un pas «d’odiar» internet. I és que la reconversió d’una estructura descentralitzada a una de distribuída potser fa que els Gossos Cervers es sentin amenaçats pel poder de les xarxes: «Los bloggers representan lo contrario del periodista. Como los hackers de Himanen, rara vez se especializan, escriben por igual sobre los avatares de su vida personal que sobre temas de actualidad internacional o local. El autor es a veces fuente directa, muchas veces analista de otros bloggers y fuentes y casi siempre seleccionador de terceras fuentes para sus lectores. En los blogs, la vida personal del autor no está separada de la información general y la opinión (De Ugarte)./ No nego que hi hagi «alcantarillas terriblemente tóxicas» com les que assenyalen alguns (tots les coneixem), però aquestes no solen trobar-se en la blogsfera (Principis de netiqueta) sinó en els perfils de les xarxes socials (els mitjans es converteixen en víctimes d’ells mateixos)./ Em sembla irònic que algú posi com a paradigma relacional una tertúlia en petit comité en una presentació literària i la contraposi amb la relació en xarxa: «dijimos en voz alta lo que pensábamos y sentíamos, sin esconder nuestra identidad y sin insultar, despreciar o reducir el otro a un monstruo o un tonto. Nos escuchamos y aprendimos». Què es pensen que fem aquí la gran majoria?