Ahir vaig tornar a veure Una mente maravillosa, un Blockbuster que m’agrada tot i ser una mica massa ensucrat per tractar-se d’una biografia tan sucosa. Recordava els elements que hi apareixen relacionats amb la Guerra Freda, la criptografia, els espies, els informàtics amb bata blanca i el xifrat, però m’havia oblidat d’una divertida rèplica del protagonista, John Nash, en una escena en un bar, quan amb un grup de companys intenten acostar-se a unes noies i aquest diu:
Adam Smith va dir que per obtenir el millor resultat, cada membre d’un grup ha de fer el millor per si mateix. Incomplet! incomplet! Cada membre del grup ha de fer el millor per si mateix… i pel grup. La dinàmica rectora. Adam Smith es va equivocar. El millor per a un mateix i pel grup.
Vaig pensar que potser era una llicència del guionista per presentar l’equilibri de Nash (ja que dir que Smith s’equivocava és molt rotund), però tot i així la reflexió de Nash em va recordar el concepte d’intel·ligència de l‘Alegro ma non tropo de Cipolla.