Fa un dies parlava del projecte OLPC (One Laptop Per Child), que demostra com la computació pot influir en els processos d’aprenentatge i autoaprenentatge . Una de les reflexions que feia, és que 100 dòlars són molts per un laptop solidari el 2012. Entenc, que no són molts quan es tracta d’una màquina pensada per a sobreviure als cops, i a les condicions o climatologia extrema. Per això, i en entorns urbans, pensava en projectes més de tipus One Recycled Laptop per Child.
Aquesta idea sembla que es la que va desenvolupar Jordi Ros amb el seu projecte Labdoo, ideat per reutilitzar laptops en desús i portar-los a les escoles després d’incorporar-hi programari lliure i educatiu. Espero poder estudiar el projecte més a fons, però sembla una interessant inciativa que sentencia: «La distància entre un ordinador portàtil i un nen és de 4 unitats de treball voluntari: donar, reparar, emmagatzemar i enviar».
PS: Ja estic ampliant el projecte d’Edupunk (ben aviat edupunk.net!)