Sobre l’Ethos i la virtualitat

¿En qué condiciones podemos decir «nosotros» justamente? ¿Y qué es lo que ese «nosotros» puede enunciar legítimamente como colectivo, sin usurpación ni reducción de variedad? ¿Qué se pierde diciendo «nosotros»? Cuando los participantes en una manifestación gritan todos las mismas consignas, están constituyendo efectivamente una concertación colectiva de enunciado. Pero pagan esta posibilidad con un alto precio: las proposiciones comunes son escasas y muy sencillas; enmascaran las divergencias y no integran las diferencias que singularizan a las personas.

Pierre Levy, Inteligencia Colectiva

Algunes de les qüestions que Levy  es formula en aquest paràgraf marquen gran part de les aproximacions a les comunitats virtuals des d’una perspectiva ciberantropològia o de l’etnografia virtual.  I és que quan ens proposem analitzar comunitats (en aquest cas amb presència a la xarxa) el primer que cal preguntar-se és : Què és una comunitat i qui o què la conforma?

En sociologia l’ús generalitzat que s’ha donat a la paraula Ethos, és el punt de partida de les idees que conformen el caracter determitat d’un sistema o comunitat. I per tant un punt de partida per definir-les i analitzar-les. Així doncs per aproximar-nos a la definició de comunitat virtuals caldria definir que en realitat parlem de persones connectades en xarxa que han decidit agrupar-se de manera voluntària a través de xarxes socials.

Per això reprenent arguments anteriors, m’agradaria descatar que una de les principals «ruptures» o «característiques» de les comunitats virtuals és que han aconseguit superar les fronteres de l’Estat-nació com a unitat de mesura per passar a organitzar-se en base altres prioritats, per organitzar-se en base a una identitat i el gust d’estar junts (fraternitat).

Això és el que reflexen algunes de les primeres comunitats virtuals en llengua espanyola i portuguesa que van aparèixer a finals dels 80. Comunitats que no han dubtat publicar el conjunt de valors que sustenten les pràctiques quotidianes de convivència i models de relació que s’han anat destil·lat a partir de la seva pràctica vital compartida (com a comunitat).

Així doncs, podriem concloure que més enllà de la dicotomia online/offline, el que seria interessant agafar com a unitat de mesura són els termes comunitat real i comunitat imaginada. Per poder passar d’una vegada per totes de  Terra Nullus a la Terra Recondita de Levy.