Editant els articles d’opinió

Una de les rutines a les que em veig abocat cada dia (per un mal plantejament tècnic) és l’edició i revisió dels articles d’opinió. Dia rere dia els llegeixo per sobre en diagonal mentre elimino ?%$&É i altres signes impossibles (Fruit de la conversió de la informació extreta d’un arxiu Quark a HTML). I dia rere dia em poso nerviós…

Avui  necessitava dir-hi la meva. Editava un article, que es preguntava on són els indignats?, i pensava en els processos de creació de comunitats, en els processos previs de deliberació massiva – tant necessaris abans de qualsevol procés de transformació social – i en la piràmide de compromís. L’autor escriu:

On són, els indignats, avui? El problema principal és que no sabem ni qui són. El poble? Qui és el poble? La gent, tota a l’una, com a la inoblidable Fuenteovejuna de Lope de Vega? Tothom és la gent? Tothom no és ningú. (…)

Fins aquí d’acord: «No existe un demos que sea la gente» (DU).  Però les reflexions de l’articulista, simplement posen de manifest el que molts advertien: El moviment dels indignats no ha aconseguit arribar a cap nou consens, només s’ha difòs un gran «no m’agrada» incapaç d’oferir alternatives. Per això considero que el problema no és que fòssin els ciutadans qui decidissin organitzar-se, (només faltaria!), sinó que no es va generar cap nou concens, només un malestar ambigu que s’ha acabat diluïnt a mesura que passàven els mesos.

Tot i així conclou:

Però aquesta participació activa no es pot fer des de la individualitat, ni des del moviment «apolític», «anònim» i «estèril» dels moviments indignats o assemblearis. Cal una estratègia, cal una organització, cal una constància. Són els sindicats els que ara mateix tenen aquestes condicions.

Creu que els sindicats són els únics que poden salvar-nos,  organitzacions tradicionals cada vegada menys representatives. Jo en canvi em queixo de la necessitat «d’instrumentalitzar-ho tot» i segueixo apostant per l’organització entre ciutadans per organitzar-nos, sense demanar permís. Això sí, cal fer-ho a través de la xarxa, no valen ni acampades ni simulacions.