El projecte Life in a Day, albergat per youtube i catapultat per la notorietat del seu productor Ridley Scott (més que la direcció de Kevin Mc Donald que passa completament desapercebuda) ha estat un projecte mediàtic des de la seva concepció. De fet és aquesta mediatizació, més que un anàlisi detallat del projecte el que m’ha motivat a escriure aquest post.
«Para opinar nos tenemos que formar, y para formarnos tenemos que romper los moldes de una educación enciclopedista que junto a los grandes medios censuraron la cultura popular» Gabriel Mariotto
El que m’ha cridat l’atenció ha estat precisament com els mass media han posat el focus i incorporat a la seva agenda el fet que una nena de Tarragona, una acotxadora de 7 anys de la Colla dels Xiquets, ha estat una de les seleccionades per format part del muntatge definitiu d’aquest documental cooperatiu. Un tema llaminer i suculent que ha permès a molts redactors imposar un binòmi descontextualitzat : Catalunya – Ridley Scott.
La meva crítica cap als periodistes i el tractament que els mitjans han fet d’aquest tema es centra en els perills de la descontextualització. Un perill aplicable a qualsevol altre àrea o temàtica informativa. Parlo de manca de context perquè en alguns casos ni tan sols es citava el nom del director del projecte.
1 thought on “La supervisió de l’audiència activa”