Ada Lovelace filla de Lord Byron és considerada la primera persona que va treballar en els conceptes de programació informàtica, la primera programadora de la història. Tot i que paradoxalment Lovelace mai arribaria a veure cap ordinador.
És curiòs com alguns personatges històrics o de la cultura popular, que acostumem a relacionar amb les seves disciplines, estan estretament relacionats amb altres pràctiques que a priori no tenen res a veure amb el seus camps. Relacions més o menys intenses, i sobretot: més o menys buscades, que ens permeten construir una altra dimensió al voltant d’aquestes figures. Anècdotes històriques que aporten informació relacionada amb la xarxa i les noves tecnologies.
Lord Byron, el reconegut poeta romàntic, no està relacionat directament amb la història dels ordinadors, però sense ell potser l’evolució de les computadores hauria seguit un altre camí. Byron va ser el pare d’Ada Lovelace, un dona que va tenir un paper decisiu en el naixement de la programació, especialment per la seva visió creativa i la manipulació dels símbols de la màquina analítica de Charles Babbage.
La relació entre Ada Augusta Byron King i el seu pare, va ser pràcticamet anecdòtica, ja que Byron només va estar un any casat amb la seva mare i als dos mesos del naixement de la que seria la seva única filla, el matrimoni es van separar. El destí és capritxós i l’herència d’una de les plomes més preuades va rebre classes particulars de matemàtiques i ciències, per voluntat pròpia o per apartar-la del món de les lletres, el món del seu pare. Aquell que no va tenir cap contemplació en abandonar la seva filla de dos mesos després de la separació. Ada Lovelace va morir a la mateixa edat que el seu pare, als 36 anys, després que els metges intentéssin extirpar-li un càncer d’úter. Estava condemnada a descansar al costat del geni que la va engendrar i per això va ser enterrada al seu costat al panteó familiar de Nottinghamshire.
Per altra banda una de les joies del llegat literari nacional ciberpunk presenta la cara més tecnològica de Jerry García, el líder de Grateful Dead i una de les figures més rellevants de la música popular dels anys 60. Greateful Dead no era només una formació musical, van convertir-se en una comunitat, que es seria la precursora de les xarxes d’intercanvi i les primeres comunitats virtuals organitzades sobre bases de dades. Un dels aspectes més coneguts de la banda era la seva experimentació amb l’LSD i els Acid Test (alguns consideren que són també els pares de les primeres raves). Però la seva contribució a la història de les xarxes posaria l’accent en el coneixement col·lectiu i els drets civils al ciberespai.
Un dels elements més significatius d’aquest fenòmen cultural va ser la relació entre el grup i els fans, els anomenats dedheads: «La diferencia entre Grateful Dead y otras bandas es su relación con su público […] Grateful Dead no eran sólo los músicos, también el público era Grateful Dead afirma Dennis McNally». Aquesta comunió va portar-los a treballar pels seus seguidors, facilitant que aquests poguéssin intercanviar cintes i material del grup, i aquesta voluntat d’alliberar el coneixement i la lliure circulació d’arxius teixiria el que assentaria les bases dels sistemes P2P. La música començava a organitzar-se paral·lelament als circuits tradicionals de difusió.
Un altre dels membres de la banda, el lletrista Jonh Perry Barlow, va fundar l’Electronic Frontier Foundation (1990), la primera organització dels drets civils al ciberespai. Fins hi tot Bruce Sterling va recollir l’èpica d’aquest fets en un llibre electrònic. Aquesta iniciativa però i l’activisme i relacions de Barlow a la xarxa, a més de la seva condició de rocker, van portar a l’FBI a investigar-lo durant la primera operació contra hackers a gran escala de la història, la operció Sun Devil. Barlow va escriure la seva experiència amb els federals i es qüestionava si tots els hackers estaven al punt de mira. Finalment després d’inciar un procés deliberatiu al que es van afegir altres figures destacades com Mitch Kapor, Barlow va escriure la declaració de la independència del ciberespai: «Governs del Món Industrial, vosaltres, cansats gegants de carn i acer, vinc del Ciberespai, la nova llar de la Ment. En nom del futur, us demano en el passat que ens deixeiu en pau . No sou benvinguts entre nosaltres. No exerciu cap sobirania sobre el lloc on ens reunim. No hem escollit a cap govern, ni pretenem tenir-lo, així que em dirigeixo a vosaltres sense més autoritat que aquella amb la que la llibertat sempre parla…».
Personatges que alguns fins ara relacionàvem amb la música i la literatura, i que seguint es seus instints van experimentar lliurement, per contribuir en major o menor mesura a la creació del que seria la societat xarxa que coneixem avui en dia. Xarxa i experimentació, conceptes que encara avui en dia estan estretament relacionats.
2 thoughts on “Byron i Grateful Dead: Històries d’ordinadors”