No había nada atractivo en el local y sus parroquianos, però Hackworth sabía que los diversos conocimientos nanotecológicos en las cabezas de esos artesanos de clase media eran finalmente lo que mantenía rica y segura a Nueva Atlantis. Tuvo que preguntar-se por qué no se había conformado con ser uno de ellos. Jonh Percival Hackworth proyectaba sus ideas en materia y lo hacía mejor que cualquier otro en aquél lugar. Pero había deseado ir más allá de la materia y entrar en el alma de alguien.

Un cop més apareix la necessitat d'anar "més enllà", la necessitat de superar la matèria (tecnologia per tecnologia) per arribar a l'ànima (tecnologia com a eina per a una finalitat concreta).

Crec que en aquest fragment Stephenson reflexiona sobre tots aquells tecnòlegs que no aconsegueixen veure més enllà dels beneficis (econòmics) que poden propocionar-los les seves habilitats, però que al cap i a la fi són els que donen continuïtat al "sistema" com a tal.

Una crítica cap a aquells que no utilitzen els seus coneixements per "arribar a l'ànima" com a sinònim de transgressió.

Aquesta classe mitjana la veig reflexada en gran part dels parcs tecnològics i projectes empresarials dospuntceristes, que en moltes ocasions fins i tot s'aprofiten del desconeixement per facturar (sense generar transformació social). A diferència de Hackworth - amb qui m'he sentit identificat en aquest passatge - jo no en sé més que la resta (és evident), però he pogut comprovar que si lluites per "superar la matèria" i arribar a l'ànima, el que només era una feina es converteix en molt més que en un procés productiu... es converteix en activisme.