Privatització soft, i del software privatiu què?

El lobby independentista gironí és un dels més actius en la creació de xarxes a la ciutat a través de blocs,  i per tant un dels col·lectius que més cos està adquirint en la blocsfera local (des d’aquí aprofito per felicitar-los). Avui rellegia un article crític amb la nova figura de gerent que han incorporat alguns ajuntaments com el de Girona i reflexionava sobre el binomi corporativisme i administració pública. La crítica de l’article la vertebrava la preocupació de que s’incorporin «criteris i formes de gestió del sector privat» a l’administració pública, en aquest cas la figura del gerent. El que m’agradaria plantejar és que hi ha criteris com el de l’eficiència que no cal tenyir de cap color polític: Un ajuntament més eficient és un ajuntament millor (d’acord, caldria que definíssim què vol dir eficiència).  Això, però, no vol dir que estigui d’acord amb la manera com s’ha escollit aquest gerent o amb el seu sou, ni tant sols en defenso la figura perquè encara no hem pogut veure si els resultats de la seva gestió són els esperats. L’element que m’agradaria incorporar en aquesta conversa ve precisament induït pel títol de l’article d’en Biel. En un primer moment pensava que la cosa aniria de soft(ware) i ràpidament he recordat una mesura que s’ha adoptat a Copenhaguen i que ha permés estalviar més de 5 milions d’euros . Per alguns quan es parla de corporativisme a l’administració el primer que ens ve al cap són les suites d’ofimàtica privatives o els sistemes que s’utilitzen a ajuntaments, centres d’educació, els CAP i altres serveis. O sigui Windows (o en comptades ocasions MAC). A Copenhaguen prop de 25.000 treballadors de 13 hospitals utilitzaran una suite d’ofimàtica oberta (Libre Office), i per tant s’estalviaran 5,3 milions d’euros en concepte de llicències (patents). Propostes com aquestes són les que trobo a faltar, i no perquè ara visquem un context de crisi o retallades, sinó perquè més enllà de l’oportunisme són les que ajudaran a crear una societat participativa i a eliminar monopolis. El millor de tot, des del meu punt de vista, és que aquestes millores si que «juguen a la mateixa lliga» tant d’empreses com d’administracions. El software lliure pot beneficiar tant a les empreses con a les administracions. I es que moltes vegades quan pensem en empreses o organitzacions mercantils, les criminalitzem,  obviant alguns pioners de noves formes de democràcia econòmica i cooperativisme. Noves formes d’organització i gestió basades en els models i patrons de la xarxa que es projecten com a alternatives sòlides per a organitzar comunitats reals.

2 comentarios en “Privatització soft, i del software privatiu què?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *