Innovació, com a empoderament massiu

Mientras cada vez más planes públicos de apoyo al emprendedor se centran en cazar y acunar a Startups que prometen ser la nueva gran cosa global, lo verdaderamente revolucionario está en potenciar la emergencia de una clase media empoderada gracias a negocios cuyos requerimientos no son millonarios, cuyos negocios nunca serán OPAdos en Wall Street, pero que desde el primer día tienen impacto social tangible.

No una entre un millón, sino un millón de únicas, Versvs

Fa temps vaig voler escriure sobre Emprenedoria V.S Innovació, però no vaig acabar de saber explicar bé  el perquè de la meva crítica al model i finalitats de les aplicacions de mòbil i plataformes web sorgides al Parc Científic i recolzades per l’Ajuntament de Girona. Les «novetats tecnològiques gironines» convertides en els símbols de la modernitat del moment.

Quan vaig trobar aquest post del Jose, fent una mica d’arqueologia, vaig pensar que servia per explicar exactament el que volia expressar (ja ordenat), i millor… com és d’esperar quan es tracta d’aquestes fonts…

Resulta cuando menos contraintuitivo que si buscan empresas que crean empleo para provocar un cambio social consecuencia del empoderamiento de las personas se centren en «empresas de rápido crecimiento» que requieren una enorme inversión de capital por cada empleo creado. A menos que lo que se persiga sea la emergencia de una marca reconocible.

La clau de tot plegat, l’emergència d’una marca reconeixible, en el cas gironí la productivitat o rendiment de la caríssima incubadora tecnològica,  l’èxit de la «tecnologia made in Girona». Per això els impactes a la premsa i l’ús excessiu de la paraula «innovació». En deia tecnologia per perpetuar el poder, ara proposo un paral·lelisme més arriscat  referenciant un post que he localitzat remenant pels enllaços de cartograf.

Després de llegirl’annotació sobre Blanco rico busca negro pobre de l’antropòleg Gustau Nerín,  una mordaç crítica (bastant bèstia) a la cooperació  i al fracàs d’estructures mediadores, imagino un paral·lelisme entre l’emprenedoria no artesana o subvencionada i les ONG,  estructures creades per canalitzar el «talent» i la «solidaritat» en l’era de la desintermediació. Com recordava en David els indianos tenen una frase per descriure aquestes situacions: Preferir el rosal en el páramo a la enredadera cubriéndolo todo.

Aquesta innovació forçada respon als fenòmens de la tabletització i el dos-punt-zerisme, de la mateixa manera que al final en moltes ocasions les Organitzacions No Governamentals no responen a qüestions de solidaritat sinó de política exterior, o des de la mirada de Nerín a noves formes de colonialisme. Al post hi ha un petit relat que explica què pot passar quan alguns gegants «vénen a salvar-te»:

En Salisbury, había una pequeña tienda de libros de segunda mano. A su propietario no iba mal el negocio hasta que le abrieron al lado una tienda de comercio justo de Intermon Oxfam. Para recaudar dinero, la organización de ayuda vendía en esta tienda los libros usados que la gente le donaba. La tienda de Intermon Oxfam no sólo no pagaba los libros, sino que tampoco pagaba a los dependientes, que eran voluntarios de la organización. De esta forma, podía vender los libros a un precio mucho más económico que la librería de ocasión del barrio. Finalmente, el librero tuvo que cerrar. Parece que el buen hombre no acabó teniendo buen concepto del comercio justo”.

Sé que la meva mirada és crítica, però ¿fins a quin punt el comerç just d’Intermón Oxfam és diferent del projecte d’emprenedoria Yuzz de Banesto (amb el suport de INTEL, TUENTI, FPdG…)? Quines empreses surten beneficiades d’aquesta suposada «responsabilitat social»? I el més important, a quines es perjudica o s’exclou?

Per altre banda, i sobre les crítiques de «l’acurissamanet de l’Ajuntament», han passat quatre mesos i ja ningú parla de IconTouch Mobile S.L, l’empresa que han denunciat per «estar treballant sobre el dossier operatiu de Waapp, copiant els seus continguts i esquemes en el desenvolupament de l’aplicació Girona In». Els mitjans no en diuen res, no sé si a l’espera de judici…  Crec que és important recordar que aquesta empresa està vinculada a l’AENTEG, qui ha firmat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Girona, i també està estretament relacionada amb CiU, el partit de l’actual equip de Govern, (a qui van desenvolupar l’aplicació per la darrera campanya municipal).

Queda clar que innovació pot tenir  «significats diversos» (innovació evolutiva, innovació disruptiva…), però també queda clar que de vegades només és un paraigues o una llançadora des d’on promocionar simples productes tecnoloògics, que no són innovadors, sinó rèpliques o versions. Innovació com a màrqueting pur, o fins i tot com a fake.

Un comentario en “Innovació, com a empoderament massiu

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *