Ciborgs, tecnologia, futurs desitjats i ciència ficció

La ciencia ficción se hace realidad cada día y son muchas las voces que, como hemos podido comprobar, demuestran que el transhumanismo y la robótica ya están aquí, y redefinirán nuestra vida en todos los aspectos posibles.

Vía 52, és una nova publicació que descobreixo gràcies a l’Olivier Schulbaum de Platoniq Goteo, un nou setmanari digital que acaba de culminar una exitosa campanya de crowdfunding. M’ha cridat especialment l’atenció  el numero 12 d’aquesta publicació per un editorial que pregonava:  El futuro será normal. Ciborgs y robots nos aterran. Pero la especie humana aprenderá a convivir con sus creaciones e incluso a fundirse con ellas en una nueva entidad, como siempre ha hecho desde los homínidos. Després de llegir aquest seductor plantejament no he pogut evitar seguir llegint, ni tampoc recordar el recent article de la Carme Torras.

La fascinación por los cuerpos y mentes artificiales, tan antigua como la capacidad de fabulación humana, tomó fuerza con las ideas filosóficas de la Ilustración y ha evolucionado pareja al desarrollo tecnocientífico hasta nuestros días. Después de que autómatas como el Pato de Vaucanson o el jugador de ajedrez de von Kempelen cobraran vida en el siglo XVIII, los androides irrumpieron en obras de ficción especulativa del XIX, como “El hombre de la arena” de Hoffmann o “Frankenstein” de Shelley, suscitando emociones contrapuestas: enamoramiento, en la primera, y repulsión, en la segunda

A vía 52, plantegen que la relació que la nostra especie ha tingut amb les eines (tecnologia) es el que ens ha acabat convertint en humans (definint), i que la tecnologia actual està accelerant grans canvis que ens han portat a sobrepassar imaginaris apareguts en la ciència ficció; a materialitzar futurs desitjats. Un demà ple de preguntes que ens porta a replantejar-nos qüestions morals, polítiques o ecològiques a l’hora de crear, relacionar-nos o conviure amb organismes cibernetics i robots.

En aquest número dedicat als ciborgs recuperen les prostitutes robot del Yub Yub d’Amsterdam, el cas d’un documentalista canadenc amb un eyeborg i al  Neil Harbisson i la Moon Ribas de la Cyborg Foundation de Mataró (amb qui vaig poder compartir cartell a la mostra de vídeo experimental Sarajevskazima), també fan referència a Donna Haraway i al seu Manifesto Ciborg, el sociòleg i bioètic James Hughes, autor de Ciutadà Ciborg o el jove Dmitry Itskov, que treballa en un projecte per descarregar la informacio del seu cervell en una memoria externa.

Tecnologia que avança a pas de gegant, comunitats treballant en futurs desitjats i molta ciència ficció que pot servir-nos com a background ètic o filosòfic, ja que tal i com clamava el vell eslògan ciberpunk: Darrera tota arquitectura informacional s’amaga una estructura de poder. Simone Santini en un article sobre el Test de Turing ens ho recorda i ho aplica al transhumanisme, que ja per a Fukuyama era “la idea més perillosa del món”:

El sueño de sustituir al Demiurgo, de construir las vida (o la inteligencia) con nuestras manos, es tan viejo como la humanidad; lo podemos seguir desde Homero hasta el Golem y a los autómatas de la primera modernidad, desde el calculus ratiocinator de Leibnitz hasta la máquina de Turing. Se trata de un sueño que, probablemente, siempre será parte de nosotros. Pero, sobre todo hoy, es fácil caer en un banal entusiasmo sobre la tecnología, olvidando que ninguna tecnología es inocente o neutral. Las máquinas que creamos también nos modifican a nosotros. Hay que recordarlo, hoy que tan viva es la tentación de promover dispositivos inteligentes banalizando a las personas, haciéndolas menos complejas y más homogéneas.

 

Ja fa setmanes que penso en elaborar un curs que podria portar per títol l’entrada d’aquest post, o una síntesi, Tecnologia, futurs desitjats i ciència ficció, on abordar des d’aquest gènere l’evolució i desenvolupament tecnològic i la seva relació amb la societat: roboètica, tecnoutopies, història de la robòtica, robots i esquerda digital, computació, androides i ciborgs, ciutats intel·ligent, control social, biotecnolgia… Analitzar com ens defineix la tecnologia, a nosaltres i a les nostres societats, i relacionar-ho amb la història de la ciència ficció i els seus diferents moviments. Queda un llarg camí ja que de moment només he intercanviat alguns mails, però el punt de partida és més que interessant,

2 comentarios en “Ciborgs, tecnologia, futurs desitjats i ciència ficció

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *