Utopies pirates: De l’Illa Tortuga a les Illes Xarxa

Los piratas y corsarios del siglo XVIII crearon una «red de información» que envolvía  el globo: primitiva y dedicada primordialmente a los negocios prohibidos, la red funcionaba admirablemente. Repartidas por ella había islas, remotos escondites donde los barcos podían ser aprovisionados y cargados con los frutos del pillaje para satisfacer toda clase de lujos y necesidades. Algunas de estas islas mantenían «comunidades intencionales», completas minisociedades que vivían conscientemente fuera de la ley y mostraban determinación a mantenerse así, aunque fuera sólo por una corta -pero alegre- existencia. TAZ, Hakim Bey

Històricament hi ha hagut diferents comunitats que buscaven endinsar-se al territori i desaparèixer del mapa. Comunes anarquistes, utopies pirata,  laboratoris nòmades, kibbutz. De Libertàlia a Freedonia passant per la Christiania danesa. Assentaments independents articulats sobre diferents bases socials i polítiques que no reconeixíen un estat-nació com a forma d’organització. Els altres orígens del subjecte transnacional.

Al seu assaig sobre les Zones Temporalment Autònomes Hakim Bey recull el testimoni de l’Illa tortuga, el que ell considera la primera TAZ proto-moderna, i per presentar-la abans introdueix els conceptes de mapa i territori. Per Bey el mapa representa la sotmissió d’un territori i els seus natius a l’Estat, la representació del control, i per això hi contraposa les xarxes pirates que «vivíen fora dels mapes». Assentaments fantasma que vivien al marge de llei i ocupaven els espais buits fins a poder projectar els seus pròpis mapes:

Es simplemente un error calificar a los piratas de meros salteadores marítimos o incluso de proto-capitalistas, como ciertos historiadores han hecho. En un sentido eran «bandidos sociales», a pesar de que sus comunidades de base no eran sociedades agrícolas tradicionales sino «utopías» creadas casi ex nihilo en terra incognita, enclaves de libertad total que ocupaban espacios vacíos en el mapa.

En tots els processos de creació de comunitats hi ha una relació directa entre la naturalesa de cada comunitat i el concepte de mapa (significació que se li otorga) i  models socials d’organització (arquitectura). Per això la cartografia s’erigia com la disciplina que permetia descobrir nous espais que es regien per les seves pròpies normes en un laberint minat de coordenades. Els permetia crear xarxes fora del mapa.

Amb l’arribada del món xarxa els models d’organització d’aquestes comunitats evolucionen i es digitalitzen, apropiant-se de les propietats de l’estructura distribuïda: Passen de la cartografia a l’anàlisi de xarxes i  apareix el concepte de reticularitat. Bruce Sterling advertia del sorgiment d’assentament independents degut a la decadència dels sistemes polítics i el traspàs de poder dels organismes públics a les macrocorporacions en una distopia ciberpunk. Una hipòtesi que cal emmarcar en el paradigma de l’informacionalisme, on aquest assentaments de pirates informàtics eren anomenats illes xarxa.

Era la fi de les illes pirata, la fi de l’oasi, amb internet ara seria possible imaginar un món d’illes pirata interconnectades.