Docents en línia, com a creadors de videojocs

A la pregunta Quines accions cal que realitzin els docents en línia per promoure l’aprenentatge col.laboratiu? m’ha vingut la imatge del docent en línia com a creadors de videojocs, o experiències transmedia. Com a dissenyador d’un context comú -amb múltiples dimensions- on els diferents aprenents-jugadors puguin participar,interactuar i experimentar, generant coneixement i connectant-se amb altres xarxes. Aprenentatge col·laboratiu més enllà de Google docs.

Així doncs, i partint de la premisa que la interacció és la base de l’aprenentatge -i que aquest és un fenòmen social- el rol de qualsevol docent passa pel de mediador/arquitecte, responsable d’organitzar aquesta interacció – o almenys proposar matrius estructurals- especialment quan es tracta d’aprenentatge en línia. Garrison i Anderson (2005) parlen de la necessitat d’una presència social que ajudi a crear un clima de confiança i comoditat a través d’una comunicació afectiva, oberta i cohesiva. Per tant, les habilitats comunicatives del docent en línia són bàsiques per a poder treballar col·laborativament de manera efectiva. Si la comunicació no funciona, el procés col·laboratiu tampoc.

Sigue leyendo

Compila, limpia, contextualiza, combina, comunica

En un momento en que el periodismo vive una profunda crisis provocada por el auge de las redes sociales, los problemas de financiación y los crecientes ERE en los medios, las Primeras Jornadas sobre Periodismo de Datos organizadas por el capítulo español de la Open Knowledge Foundation ofrecieron una nueva perspectiva para la profesión, un futuro, paradójicamente, basado en sus orígenes: en la búsqueda de nuevas fuentes, en el relato objetivo de los hechos y en el análisis de los datos.

El futuro son los datos, Laura Tejedor

Llegia a través de l’Olivier (Platoniq/Goteo) sobre els projectes guanyadors del primer Hackathon de periodisme open data «Cuando los datos cuentan historias» celebrat paral·lelament a Barcelona, Madrid i Sevilla (25 i 26 de maig).

Un hackaton (esdeveniment que  cada vegada sembla deslligar-se més del programari) amb accent ibèric dedicat al que des de fa temps s’ha etiquetat com a Data-driven journalism o periodisme de dades.

Els projectes en qüestió:  Com es malgasten les subvencions agrícoles europees? i Memòria històrica i desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme. Dos treballs més esperançadors que els reportatges típics de dominical (més enllà de la temàtica) que seran finaçats per a poder desenvolupar-los fins al final.

Aquí  podeu llegir més sobre la proposta i els treballs presentats i premiats.

Sigue leyendo

Les «Batalles a Wikipedia» segons Taha Yasseri

Un grup d’investigadors d’Oxford ha volgut detectar quines eren les fonts de conflictes més rellevants en l’edició de la wikipedia – han analitzat capítols en 13 idiomes diferents- per a identificar i detectar les situacions que desencadenen conflictes a nivell local, i així poder prevenir-los.

En cuanto a temas, todas las Wikipedias tuvieron guerras editoriales en cuanto a religión y política primeramente, seguidos por asuntos de sexo, género y raza. Entradas como la de Israel son controversiales en todas las lenguas, aunque cada capítulo es exposición de los conflictos particulares de diferentes regiones geográficas, según la hipótesis de los investigadores.

Por ejemplo, los tres temas más controversiales en la versión de lengua inglesa fueron George W. Bush, anarquismo y Mahoma, profeta del Islam; en el capítulo francés tenemos  a Ségolène Royal, el fenómeno OVNI y los Testigos de Jehová. Para los alemanes, lo más espinoso es Croacia, la scientología y las teorías de conspiración sobre el 9/11. En el caso de la Wikipedia en español, las mayores controversias se encuentran en los deportes. En la versión china se discute acaloradamente la entrada de la estación de televisión TVB, así como su programación, mientras que la Wiki japonesa es un campo de batalla para el manga.

Més enllà de qüestionar-me si plantejament i hipòtesi de l’estudi poden aportar informació realment significativa (si la wikipedia representa algun jo-col·lectiu), m’ha impressionat veure que els bibliotecaris espanyols arriben al clímax del conflicte per qüestions esportives… Trobo que en els temps que estem vivint (crisis, canvis de paradigmes, desaprenantatge, hiperconnectivitat) diu molt del tipus de gent que hi ha darrera, dels perfils dels editors i de l’agenda que segueixen.