Trencant amb el model tradicional. Aproximacions crítiques a les teories de l’educació a distància

Es un milagro que la curiosidad sobreviva a la educación formal. Albert Einstein

Autors com Michael R. Simonson, encara defineixen l’educació a distància com a educació formal basada en una institució que es caracteritza per la separació espacial entre professor i alumne i que es serveix de telecomunicacions i sistemes interactius per a connectar-los*. Una definició neutra que sembla obviar els canvis propiciats per la tecnologia disruptiva i els nous paradigmes de la Societat de la Informació i el Coneixement o la Societat Aprenent.

Altres autors com Holmberg o Perraton,  però, afirmen que l’educació a distància (e-aprenentatge des de l’aparició d’internet) ha trencat definitivament amb el model tradicional.  I és seguint aquesta nova línia de pensament que es conclou que ja no podem parlar exclusivament d’educació formal/tradicional – quan ens referim a l’educació mediada-  perquè hi intervenen altres elements propis de nous paradigmes com el sharisme o teories pedagògiques com el connectivisme. Arribats en aquest punt cal reconèixer la importància de l’aprenentatge invisible més enllà de les institucions formals.

Read moreTrencant amb el model tradicional. Aproximacions crítiques a les teories de l’educació a distància

Criollitzar la tecnologia fins al canibalisme

Our technology ought to be the means of a universal cultural sharing, and we who «discovered» the rest of the world should be the most eager to share, learn, and integrate. Instead, from the outset, we have mistaken the invention and possession of this means as the self-evident sign of cultural superiority, and have at last made the technology itself (and the science on which it is based) a culture in its own right. Roszak, 1972

Un dels aspectes que s’ha tornat a posar sobre la taula en els fòrum de la UOC (en l’assignatura Ensenyar i Aprendre en línia) és que tot i l’acceptació de que les possibilitats de treballar en xarxa han significat un enriquiment en les tasques i en l’aprenentatge, cal superar les limitacions inicials en l’assoliment de les destreses necessàries per actuar de forma autònoma i eficient amb aquestes noves eines. Un cop més ha aparegut la qüestió de l’esquerda i els natius digitals.

Read moreCriollitzar la tecnologia fins al canibalisme

Orígens del pensament sistèmic i la cibernètica social

  A principios del S.XX, los biólogos Ros Aristón, L.Henderson, J.Woodger, y J.Needham se oponen a los mecanicistas; exploraron el concepto de organización, que desplaza de su eje la simple función; introducen el concepto de sistema y su aplicación, tanto a los organismos vivos como a los sociales; el de contexto, como necesario para explicar … Read moreOrígens del pensament sistèmic i la cibernètica social

Entorns Personals d’Aprenentatge, prenent el control del sistema a través de la conversa

[…] no hay informaciones mejores que otras, el poder consiste en ficharlas todas, y después buscar conexiones

Umberto Eco, El pendulo de Focault

 

Els Entorns Personals d’Aprenentatge (PLE) són artefactes tecnopedagògics a través dels quals els individus programen com integrar-se en diferents xarxes d’aprenentatge o comunitats de coneixement. La principal característica d’aquests sistemes autogestionats, és que els subjectes prenen el control en el procés d’aprenentatge sobre el ritme, els continguts i metodologies en base de com configurin les seves relacions amb el context.

Read moreEntorns Personals d’Aprenentatge, prenent el control del sistema a través de la conversa

Memex: a proto-hypertext system

In «As We May Think» Bush describes a memex as an electromechanical device enabling individuals to develop and read a large self-contained research library, create and follow associative trails of links and personal annotations, and recall these trails at any time to share them with other researchers. This device would closely mimic the associative processes … Read moreMemex: a proto-hypertext system