Innovació, com a empoderament massiu

Mientras cada vez más planes públicos de apoyo al emprendedor se centran en cazar y acunar a Startups que prometen ser la nueva gran cosa global, lo verdaderamente revolucionario está en potenciar la emergencia de una clase media empoderada gracias a negocios cuyos requerimientos no son millonarios, cuyos negocios nunca serán OPAdos en Wall Street, pero que desde el primer día tienen impacto social tangible.

No una entre un millón, sino un millón de únicas, Versvs

Fa temps vaig voler escriure sobre Emprenedoria V.S Innovació, però no vaig acabar de saber explicar bé  el perquè de la meva crítica al model i finalitats de les aplicacions de mòbil i plataformes web sorgides al Parc Científic i recolzades per l’Ajuntament de Girona. Les «novetats tecnològiques gironines» convertides en els símbols de la modernitat del moment.

Sigue leyendo

Una mente maravillosa

Ahir vaig tornar a veure Una mente maravillosa, un Blockbuster que m’agrada tot i ser una mica massa ensucrat per tractar-se d’una biografia tan sucosa.  Recordava els elements que hi apareixen relacionats amb la Guerra Freda, la criptografia, els espies, els informàtics amb bata blanca i el xifrat, però m’havia oblidat d’una divertida rèplica del protagonista, John Nash, en una escena en un bar, quan amb un grup de companys intenten acostar-se a unes noies i aquest diu:

Adam Smith va dir que per obtenir el millor resultat, cada membre d’un grup ha de fer el millor per si mateix. Incomplet! incomplet! Cada membre del grup ha de fer el millor per si mateix… i pel grup. La dinàmica rectora. Adam Smith es va equivocar. El millor per a un mateix i pel grup.

Vaig pensar que potser era una llicència del guionista per presentar l’equilibri de Nash (ja que dir que Smith s’equivocava és molt rotund), però tot i així la reflexió de Nash em va recordar el concepte d’intel·ligència de l‘Alegro ma non tropo de Cipolla.

Observatoris urbans i arquitectura crítica

Seguramente será necesario olvidar el individualismo desde el que nos bombardea el Star System de la arquitectura y volver a pensar en términos colectivos y sociales, para que reaparezcan las utopías.

Necesidades Repetidas – Repaso de las Utopías

 

Fa uns dies l’Aleix em parlava de l’interessantíssim Situation Room, un projecte de  Hackitectura basat en les sales de control que van aparèixer després de la segona guerra mundial, «Un enorme mapa del món ple de llums»«una nova iconografia per escenificar el poder». Ara aquests arquitectes i programadors proposen subvertir-lo a través de la creació de prototips reproduïbles (agradaria segur a Uncovering Control…)

Finalment, conveníem que  a la xarxa hi ha un gran directori d’«arquitectura crítica», i que la de l’arquitecte és una mirada interessant. Des del primer Coopcorp, per exemple, que em vaig quedar amb les ganes de conèixer Santi Cirujeda i les seves recetas urbanas.

Sigue leyendo

Una resposta de Gibson per reflexionar

¿Como condicionan la cultura los cambios tecnológicos? 

 

 Las tecnologías emergentes han sido los impulsos centrales del cambio cultural humano. Nuestras ideologías son reacciones a nuestras tecnologías. Marx respondía a las realidades sociales de las tecnologías de la industrialización. Marx estaba impulsado por la tecnología.

Llegit a Un presente de ciencia ficción, una entrevista de El País a William Gibson