Ubuntu 10.04 LTS (Lucid Lynx)

Fa poc més de 24 hores que m’he comprat un notebook. Al final he optat per un ASUS 1015PX N570 de la sèrie EEE PC.  La veritat és que necessitava un ordinador per poder anar amunt i avall, més «de batalla» que un macbook. Que el pugui tenir a la motxilla sempre, que no pesi i que sigui compacte –  més a prova de cops que el macbook. Un dels altres motius pels que em vaig decidir, va ser que necessitava una màquina on poder jugar amb diferents distribucions de linux, ja que els vells Acer Aspire que havia reciclat eren massa vells, amb poca memòria, i no valia la pena invertir-hi per arreglar-los…  Amb l’Ubuntu 10.04 LTS – després de sobreescriure el ditxòs Windows 7 – he pogut experimentar com mai ho havia fet amb el terminal. M’he instal·lat el compiz i l’escriptori 3D i ara estic acabant d’adaptar-me l’espai de treball.

Amb el lucid lynx també es pot activar l’opció de pantalla tàctil!

Mai havia estat teclejant tant al terminal (he hagut de reinstal·lar-lo un parell de cops) però amb una unitat USB amb el LiveCD la cosa és ràpida… És perd la por a teclejar i a anar més enllà del clic.I aquí és on més diferència he experimentat en comparació amb altres sistemes com Windows o Mac. Amb Linux t’apropies de la tencologia, te la fas teva. Passes a formar part d’una gran familia, veus tot el rendiment que li pots treure. A més, més, tal i com conveniem amb l’Aleix moltes vegades: El Final Cut, l’After FX i l’Ilustrator tampoc els faig servir cada dia.

Movistar i la revolució francesa

Tal i com he expressat anteriorment, no considero que les reivindicacions dels indignats (15M, 15O, Occupy NY) sobretot els moviments espanyols, que són els que més he analitzat –  A ells i als seus documents de mínims – puguin considerar-se transnacionals. Per què? Doncs,  perquè les seves reivindicacions estan dirigides a l’Estat, i per tant comporten una acceptació i reconeixement de l’Estat-nació com a forma d’organització.

Sigue leyendo

Mitjans globals públics?

Un dels altres elements de discussió que hem abordat darrerament a la UOC és el que Arsenault i Castells anomenen Global Media, un terme utilitzat per a decriure les grans corporacions multimèdia o els oligopolis de magnants com Rupert Murdoch o el mateix Berlusconni, els últims ciutadans Kane. Queda clara, un cop més, l’esquisofrènia entre allò públic i allò privat (Saskia i Castells), la Societat xarxa genera cada vegada més estadis de convergència o entorns on es creuen el que fins ara distingiem entre administracions i corporacions. I això també repercuteix en l’arquitectura del mapa de comunicacions.

Sigue leyendo

Contextomedia Girona (beta

Aquesta setmana està siguent molt intesa, sembla que darrerament aquesta és la dinàmica habitual. A la feina he trencat amb la rutina publicant dos articles  per contextualitzar diferents temes que estavem tractant (normalment realitzo altres tasques a la web). Temes que m’interessen i que estan relacionats amb el meu pròxim projecte de docència a l’ERAM (crowdfunding i internet). En l’article sobre seguretat a la xarxa a més he pogut creuar  l’àmbit laboral amb l’acadèmic i estic preparant un reportage amb la col·laboració d’un Enginyer informàtic doctorat per la UPC que va coordinar un estudi de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya relacionat amb la seguretat a internet dels ciutadans. Empés per l’obsessió del context, comprensible si s’evalua l’entorn  comunicatiu que impera a la xarxa (la comunicació es redueix a reenviar informació sense interpretar-la), m’he decidit a desenvolupar un agregador de blocs dels periodistes i professionals de la comunicació de Girona. (beta). Un annex per contextualitzar la informació local que consumim els ciutadans. En més d’un ocasió reflexionava sobre l’interés de presentar els treballadors que dia a dia relaten els esdeveniments que confeccionen la nostra realitat. Com podem saber quan algú intenta afavorir els seus interessos? Com sabem que qui signa la notícia està prou capacitat per fer-ho? No té valor descobrir les inquietuts dels que ens expliquen «les coses que passen»? Hi ha referències evidents en el concepte d’agregador i creació de comunitats. Però d’això es tracta no? De sumar. Penso que és una oportunitat per generar un nou espai deliberatiu i conèixer qui són les persones, i les seves idees, que treballen als mitjans i fan notícies. Per cert és el primer cop que he prescindit del wordpress i estic treballat amb codi des de 0, m’havia mirat eines com Ciberia, però crec amb  Feevy ja no serà necessari.