Ciberia

Després d’experimentar una estona amb Ciberia, desenvolupat per DU i els indianos per a Ciberpunk, m’adono que les eines amb les que treballem condicionen els projectes que volem desenvolupar més del que ens pensem. No és res nou: «Darrera tota arquitectura informacional s’amaga una estructura de poder» però Ciberia és un agregador de blocs que convida a imaginar projectes amb un fort component social, potser per això està estretament relacionada amb el ciberactivisme. Aquesta nova eina sumada a les preocupacions per millorar la vida la comunitat i els projectes d’alfabetització digital es perfila com l’adecuada per intentar generar un procés de deliberació massiu. Prèvi (i tant necessari) a qualsevol altre acció.

Projecte autodidacta

L’e-learning és una modalitat d’aprenentatge extremadament interessant, tal com apuntava el visionari Isaac Asimov. Actualment hi ha diferents formats i fins hi tot visions («escoles») d’aquest ensenyament digital,  que es serveix de noves tecnologies i reconeix el potencial de la xarxa.  Ivan Lasso és el reponsable d’aquest Projecte Autodidacta: Un espai dedicat a l’aprenentatge i descoberta de la informàtica a través del còmic. Manuals i tutorials (de lliure descàrrega) en format de vinyetes que rebel·len consells, procediments i trucs. Una bona manera d’endinsar-se al món de la informàtica, als tipus d’ordinadors, breu història de les màquines: Què és el hardware? Què és el software? CPU i perifèrics…. L’educació evoluciona i cal que aquesta s’adeqüi als nous temps. El software lliure juga un paper fonamental en aquesta digitalització de l’educació, ja que en marcarà la seva naturalesa, es poden trobar diferents exemples pràctics de com aplicar-lo. Properament caldrà fixar-se en Gaman i els seus videodocumentals (en producció) ja que de ben segur tindran una incisió determinant a la xarxa en qüestions d’alfabetització digital.

Privatització soft, i del software privatiu què?

El lobby independentista gironí és un dels més actius en la creació de xarxes a la ciutat a través de blocs,  i per tant un dels col·lectius que més cos està adquirint en la blocsfera local (des d’aquí aprofito per felicitar-los). Avui rellegia un article crític amb la nova figura de gerent que han incorporat alguns ajuntaments com el de Girona i reflexionava sobre el binomi corporativisme i administració pública. La crítica de l’article la vertebrava la preocupació de que s’incorporin «criteris i formes de gestió del sector privat» a l’administració pública, en aquest cas la figura del gerent. El que m’agradaria plantejar és que hi ha criteris com el de l’eficiència que no cal tenyir de cap color polític: Un ajuntament més eficient és un ajuntament millor (d’acord, caldria que definíssim què vol dir eficiència).  Això, però, no vol dir que estigui d’acord amb la manera com s’ha escollit aquest gerent o amb el seu sou, ni tant sols en defenso la figura perquè encara no hem pogut veure si els resultats de la seva gestió són els esperats. L’element que m’agradaria incorporar en aquesta conversa ve precisament induït pel títol de l’article d’en Biel. En un primer moment pensava que la cosa aniria de soft(ware) i ràpidament he recordat una mesura que s’ha adoptat a Copenhaguen i que ha permés estalviar més de 5 milions d’euros . Per alguns quan es parla de corporativisme a l’administració el primer que ens ve al cap són les suites d’ofimàtica privatives o els sistemes que s’utilitzen a ajuntaments, centres d’educació, els CAP i altres serveis. O sigui Windows (o en comptades ocasions MAC). A Copenhaguen prop de 25.000 treballadors de 13 hospitals utilitzaran una suite d’ofimàtica oberta (Libre Office), i per tant s’estalviaran 5,3 milions d’euros en concepte de llicències (patents). Propostes com aquestes són les que trobo a faltar, i no perquè ara visquem un context de crisi o retallades, sinó perquè més enllà de l’oportunisme són les que ajudaran a crear una societat participativa i a eliminar monopolis. El millor de tot, des del meu punt de vista, és que aquestes millores si que «juguen a la mateixa lliga» tant d’empreses com d’administracions. El software lliure pot beneficiar tant a les empreses con a les administracions. I es que moltes vegades quan pensem en empreses o organitzacions mercantils, les criminalitzem,  obviant alguns pioners de noves formes de democràcia econòmica i cooperativisme. Noves formes d’organització i gestió basades en els models i patrons de la xarxa que es projecten com a alternatives sòlides per a organitzar comunitats reals.

L’altre internet

Després d’uns dies de pseudonomadisme per l’Algarve torno a casa. Se suposa que cal reprendre la rutina i tornar-hi. Torno a connectar-me a la xarxa, obro el correu i llegeixo amb pressa alguns dels meus blocs de referència, la lucidesa és un bé cada dia més preuat. Al correu també hi ha bones notícies, alguns projectes comencen a consolidar-se i prenen forma, aviat veuran la llum. Em fa especial il·lusió descobrir la confiança d’alguns clients i com estan diposats a afrontar nous projectes des d’un altra perspectiva, abraçant conceptes com el de domini públic o sofware lliure. Realment hi ha un altre internet, lluny dels llibres de cares, nouvinguts mediàtics i estetes que obvient la importància del contingut. La xarxa genuïna, aquella que permet establir relacions de igual a igual, la xarxa conversacional. Aquella que serveix per la creació de nous concensos i dóna una funció social a la tecnologia. Sí, aquella que tant atreia als nens de l’spectrum: «Aquellos niños del Spectrum reunían las piezas que harían de Internet un territorio de libertad incluso en la anquilosada y tecnófoba Europa. Habían aprendido a comunicarse con las máquinas. Pronto llegaría el momento de hacerlo a través de ellas. El rol les había enseñado a jugar y ser muchos, no trasladarían las limitaciones del mundo físico a la red virtual»