15M i Filés: L’hora de la veritat?

Un dels debats que més he seguit durant aquests darrers mesos ha estat el que s’ha erigit al voltant del moviment del 15M: Al voltant de la seva estructura, organització, documents de mínims i naturalesa del moviment. Eren especialment interessants les crítiques que alguns van expressar des del principi, sobretot per les argumentacions que posaven sobre la taula. Ara sembla que finalment (inevitablement) alguns dels indignats proposen alternatives a la lògica que aquest moviment, tant heterogeni, havia mostrat fins ara. Alternatives que per altra banda es vertebren sobre crítiques estructurals:  «El Movimiento de 15-M o de los Indignados debe pasar a una estrategia global económica proporcionado como filé soluciones a la comunidad que los Estados-Nación obvian». Reflexions des de dins com aquesta de Moshe Cohen són les que em fan pensar que potser sí, que després de superar les #revolucions,  ara ha arribat l’hora de la veritat.

E-administració, orígens i corporacions

L’administració electrònica es projectava com una millora per a la vida dels ciutadans. Una eina per fer-nos més participatius en els processos de la ciutat, extenent-ne la gestió i facilitant-ne els tràmits, a la vegada que s’aconseguia un estalvi important en els recursos destinats a la gestió i organització de les nostres dades  (ja no seria necessari disposar de grans infraestrures d’atenció al públic ni de tant personal).  A la pràctica s’ha traduït en una millora important en les nostres vides, però també en un aspecte desconegut  del nostre dia a dia. Alguns experts alerten que la «transició» cap el model digital ha estat perniciosa ja que el focus no s’ha centrat en mantenir i garantir els drets civils (dels ciutadans) a la xarxa.

Sigue leyendo

I finalment, la transnacionalitat

Ara ja fa uns mesos que vaig obrir aquest bloc. Durant aquest temps, influenciat per gent de la meva comunitat i la literatura indiana, he descobert infinitat de conceptes relacionats amb internet i el que s’anomena societat xarxa. Una visió extremadament lúcida sobre la influència de les noves tecnologies i el seu impacte en els models d’organització socials, culturals i econòmics. Nòmades del S.XXI fills de la transnacionalitat, un concepte que apareix i es repeteix al llibre: Filés, de las naciones a las redes de DU. Fins ara m’havia interessat sobretot per les topologies de xarxes i  el software lliure. Obviant  un gran tema estructural: La transnacionalitat i els processos que superen l’Estat-nació. Ara que he començat el Màster d’investigació en la  Societat de la Informació i el Coneixement (UOC-IN3), després d’un postgrau dedicat a la Innovació en la creació de continguts audiovisuals (UOC-Digitalent), em trobo amb alguns títols que em porten a afrontar el tema de la transnacionalitat. Com la lectura obligatòria de Saskia Sassen: Una sociología de la globalización o La Sociedad Red: Una visión Global editat per Manuel Castells. La indianopedia proposa una aproximació a la definició d’aquest complex concepte, tant contraposat/lligat a altres idees com la de nacionalisme o immigració. Aviat em tocarà posicionar-me, i aportar la meva visió. De moment, però,  toca llegir: «La vida transnacional define obviamente identidades con un dentro y un fuera. Tiene sus propias fronteras, transversales a las nacionales, generando un territorio social nuevo en el que chirría, no tiene sentido, cualquier ‘nosotros’ nacional. En este sentido, las identidades transnacionales del mundo de las redes distribuidas, basadas en la aparición de comunidades reales a partir de redes virtuales es profundamente distinta a las identidades prenacionales como las religiosas. Ser católico, musulmán o budista hoy supone definirse en un plano transnacional que te une en un plano igual con personas definidas en otros espacios nacionales. Pero también permite una cierta dualidad, se puede ser francés y budista, por ejemplo, o católico y chileno. Esto es así por el carácter de identidad imaginada de todas estas definiciones»

Robocicla al Drap-Art

El Drap-Art és un festival que sempre m’ha cridat l’atenció. Tant a nivell estètic com de concepte, sobretot pel seu plantejament en positiu: «Drap-Art considera que és imperatiu d’animar totes les generacions a utilitzar el reciclatge, no solament com un recurs per a la crítica, sinó com una eina, a l’abast de tothom, per a la transmutació de la protesta en propostes positives, que són les llavors d’un món realment sostenible». Un festival de reciclatge artístic que en aquesta edició s’obre inevitablement, encara més, a les noves tecnologies incorporant un concepte clau en el món dels bricoleurs: El software lliure. Robocicla, una inicativa nascuda a Extremadura – comunitat pionera en l’ús de programari lliure – seran els encarregats de materialitzar diferents pràctiques entorn el coneixement compartit, alfabetització digital, i experiències didàctiques. Si les eines amb les que treballem condicionen els projectes que volem desenvolupar, els materials o matèries primes també. El Drap-Art és una bona oportunitat per endinsar-se d’una manera diferent al món del reciclatge, on allò que es premia és la creativitat, la cooperació i les solucions a les demandes de la comunitat.